El Pla d’Estabilització del 1959 obrí les portes de l’economia espanyola als fluxos internacionals, en un context mundial expansiu. La liberalització, unida a la continuïtat de salaris baixos, afavorí l’obertura a l’exterior i el desenvolupament turístic, amb la seua repercussió constructiva; la implantació de multinacionals i l’entrada de divises per l’emigració a Europa. Fou una transformació desigual des del punt de vista social i territorial, però accelerà el canvi sociològic de la societat. L’Estat trobava suport en tècnics universitaris de l’Opus Dei, desproveïts de les ideologies del 1936, encara que fidelment franquistes. El suport social del règim cresqué, per l’eixamplament de la classe mitjana, i pel fet de transmetre una imatge de modernor i transformació.

Dirigí el municipi de Benigànim Miquel Martí Mateu, seguint la retòrica d’un predomini empresarial. El 1974 seria nomenat alcalde Paco Salvador Oliver. En la primeria de la dècada dels 60, unes 150 empreses i tallers feien de Benigànim una localitat industrial, amb 700 treballadors, el 48% de la població activa, en el sector secundari. El 34% es dedicaven a l’agricultura, en la qual cooperaven a temps parcial treballadors de fàbrica. Viresa prosseguia en expansió, mentre que el raïm de plaça assistia al seu esplendor exportador, juntament amb la ceba. Aquest vigor es reflecteix en el cens de 40 camions. El creixement demogràfic s’accelerà, en passar de 3.994 habitants el 1960 a 4.476 el 1970, amb un 5% de la població formada per immigrants: 210, a inicis de la dècada. Així i tot, hi havia qui continuava emigrant a França (17 persones).

Sense llibertats ni drets laborals, arribaven aires nous d’Europa, com el pop o la minifalda. El consum sempre fou irregular i allunyat de la mitjana comarcal: 37 vehicles, 200 motos, 35 televisors i 122 telèfons a inicis de la dècada. L’antifranquisme, encara que auto-silenciat, perdurà soto voce. El 1964, una dona declarava en juí de faltes que “los jueces y las actuales autoridades son todos unos ladrones, pero el día que vengan los míos, de Rusia, ¡ya les arreglarán las cuentas!”