05

Benigànim
La instauració de la dictadura

DICTADURAFRANQUISTA

05

Benigànim
La instauració de la dictadura

DICTADURAFRANQUISTA

El 5 d’abril del 1939, la 55 Divisió de l’Exèrcit de Galícia es desplegava per València per a “normalitzar la vida de los pueblos liberados” i gestionar nombrosos presos. A Benigànim s’instal·là una comandància militar: oficials i soldats amb jurisdicció fins a Pinet. S’imposaven les tasques repressives i la reconstrucció de la vida municipal i econòmica. Els ajuntaments franquistes els componien exclusivament els “addictes” al règim de Franco, amb un paper decisiu reservat als governadors civils.

La renovació de la primera gestora municipal es retardà i la Falange local realitzà una proposta que acceptà el governador Planas de Tovar, militar i antifalangista. La nova gestora falangista, presidida per Joan Benavent Ortuño, hagué d’afrontar la pressió d’exmilitants de la Dreta Regional, literats per Josep Calatayud Vayá, pròxim al governador civil. Per aquesta raó, l’abril del 1940 es designà una tercera gestora amb major presència de la burgesia fabril i elegiren d’alcalde Pere Cuquerella Llopis.

Un segon governador civil, Laporta Girón, impulsà un poder falangista a partir del 1943 i introduí canvis municipals. Benigànim conegué una quarta gestora, presidida per Josep Prades (1945), el qual dimití perquè no comptava amb l’“apoyo y simpatia” de Laporta i per haver-se guanyat “enemics” al poble, pels seus projectes de millores urbanes. Laporta el reemplaçà en l’alcaldia pel mestre José Moscardó Pastor.

El franquisme, un règim polític improvisat, s’institucionalitzà políticament i jurídicament mitjançant la “democràcia orgànica” i la representació social “natural”: família, municipi, sindicat vertical. Els ajuntaments s’elegiren per terços: familiar (“cap de família”, hòmens), sindical i entitats (associacions). El primer ajuntament “orgànic” continuaria encapçalat per Josep Moscardó. Alhora, es convocà un referèndum (1947) pel qual Espanya esdevenia regne, del qual exerciria la regència vitalícia Franco. A Benigànim, votà el 88,6% del cens, amb un 95,8% de sís. Fou un entramat totalment antidemocràtic i fraudulent.