Els 51.000 habitants de la Vall d’Albaida estimats pel 1930, es repartien per 34 pobles (20, de menys de 1.000 habitants) i un únic centre urbà, Ontinyent. El secà comercial (vinya) coexistia amb produccions de consum familiar (blat, oli) i àrees de regadiu. A Ontinyent i Fontanars dels Alforis prevalien la gran propietat, a mans de l’alta noblesa forana (marqués de Vellísca, comte de Torrefiel…) i les bosses de jornalers; encara que també hi havia grans heretats en la resta de la vall. Era escassa la propietat mitjana. De fet, sobreeixien la petita propietat i l’arrendament, com a recurs habitual a jornals per a sobreviure. La indústria es reduïa a un tèxtil molt feminitzat (Bocairent, Montaverner), al vidre de l’Olleria i a una major diversificació a Ontinyent. Les manufactures més importants eren la cereria d’Albaida-Agullent i els teulars de Castelló de Rugat. Les condicions de treball i de vida eren inferiors a les d’altres zones industrials. Malgrat la presència de nuclis de republicanisme blasquista i de la UGT camperola, la Vall era un territori de caciquisme antic i consolidat, amb una empremta carlina i del moviment catòlic a la zona d’Albaida, l’Olleria i Ontinyent-Bocairent.

Fins al 1933, la mobilització social aconseguí majories blasquistes als pobles xicotets i a Albaida i Ontinyent, i més esquerrana als pobles mitjans i vitícoles (Aielo de Malferit, Quatretonda, Llutxent, La Pobla del Duc), gràcies a l’expansió del sindicalisme camperol socialista. La conflictivitat se centrà en la indústria, en haver-se estés l’anarcosindicalisme. A partir del 1933, la Dreta Regional Valencia va saber aglutinar l’històric carlisme i el moviment catòlic en un constant creixement. Els efectes de la Gran Depressió econòmica en 1934 foren precedits per una insurrecció llibertària, en desembre del 1933, a Ontinyent. I hi hagué un seguiment ampli de la vaga general camperola socialista.

Les eleccions de febrer del 1936 demostraren l’èxit del discurs agrarista, conservador i catòlic de la Dreta Regional, que obtingué la victòria en la comarca, exceptuades les poblacions mitjanes, dedicades a la vinya. Com en la resta del país, fins al mes de juliol la conflictivitat oscil·là entre l’anticlericalisme, la pugna laboral (vaga general a Ontinyent) i l’antagonisme polític (Albaida).