La democràcia republicana nasqué i es construí sobre la mobilització i participació ciutadanes en la política, tant a nivell formal (partits, eleccions) com informal: associacions i ocupació de l’espai públic. La vida quotidiana assistí a mítings reiterats, inauguracions de centres i casinos polítics, i a polèmiques periodístiques. Els uns aspiraven a un règim laic de llibertats i reformes socials de distinta intensitat; els altres, a la defensa del ordre capitalista, la propietat i la religió.

Les eleccions del 1931 dissenyaren un  marc polític amb majoria esclafant del Partit Republicà Radical-Socialista, de centre-esquerra republicana, i consolidaren el socialisme: Societat d’Obrers Agrícoles, amb 100 afiliats, i l’Agrupació Socialista. La base social del republicanisme de centre anà derivant, juntament amb l’històric carlisme, cap a una formació nova anomenada Derecha Regional Valenciana (a Benigànim, Dreta Regional Agrària), que es legalitzà el 1932 sota la direcció de Josep Vayà Pèrez i Gaspar Moscardó Ribes. Aconseguí, amb la col·laboració eclesiàstica, mobilitzar sectors femenins. La dinàmica sociopolítica d’aquest bienni fou anticlerical, laboral (vaga obrera i lock-out) i de competència entre les dos societats musicals.

Les eleccions generals del 1933, ja amb el vot femení, foren molt tenses. DE fet, acabaren amb la impugnació d’una secció electoral per acció dels republicans blasquistes. La DRV intensificà la seua propaganda amb grans mítings, com en gener del 1936 al Teatre-Cinema, amb 2.000 assistents, i aconseguí guanyar les eleccions de febrer amb un 50% dels sufragis, davant el 49% del Front Popular i a l’1% del republicanisme blasquista. A partir d’aquest moment, augmentà la conflictivitat. S’estava forjant la Falange Española davall la direcció de Vicent Serrano Pastor i es produiria un atemptat contra l’alcalde republicà-socialista. Un grup de manifestants que protestaven per l’augment impositiu assaltà l’ajuntament per a cremar la documentació, i produïren un incendi a l’arxiu municipal. D’altra banda, s’ocupà el convent franciscà, una vegada desallotjat per la congregació.