El foc anticlerical i iconoclasta forma part de la memòria de guerra. Uns 6.832 religiosos foren assassinats en la zona republicana i els símbols religiosos, molts dels quals de gran valor artístic, patiren una onada de destrucció. La devastació s’emmarca en un context cronològic similar al de la violència política de juliol-desembre del 1936. L’anticlericalisme històric es reforçà en la República pel suport que l’Església manifestà a la dreta antirepublicana. Hom mirava els capellans com a un enemic més del règim i de la classe obrera, però no a les monges, que foren, en general, respectades; encara que també en moriren vora 300. Pel que fa a Benigànim, les Germanes de la Caritat romangueren en la seua congregació.

La violència anticlerical estava afectada de mil·lenarisme i de simbolisme, com es veié a Benigànim. La injusta societat tradicional havia de ser purificada amb el foc per a inaugurar una societat racional i laica. Es cremaven públicament imatges i estampes, i es muntaven farses amb indumentària litúrgica, a fi de mostrar la ineficàcia de poders sobrenaturals considerats una superstició a abolir. Així, el mantell de la Beata s’emprà en matrimonis civils a Xàtiva per a fer sàtira de cerimònies catòliques.

A Benigànim l’anticlericalisme revolucionari deixà una petjada indeleble en la devoció religiosa. En els primers dies se saquejaren i incendiaren l’església parroquial, el convent i església de la Beata Agnés i el convent franciscà, amb episodis personals d’apropiació il·lícita. En fogueres a les portes de cases particulars, també es cremaren imatges privades. El venerat cadàver de la beata desaparegué. Els milicians d’ací i d’altres localitats, després d’haver saquejat també capelles i ermites, recorregueren els pobles de la rodalia arrasant amb els objectes de culte.

Posteriorment, els espais profanats adquiriren nous usos: l’església del Crist esdevingué taller d’espardenyes, on arribaren a treballar els xiquets acollits a la colònia del Balneari de Bellús. L’església serví de corral de ramats. Els béns de l’Asil de Benigànim foren ingressats en la Delegació d’Assistència Social. Altres objectes de valor els lliuraren a la Caixa de Reparacions del govern, per a comprar material de guerra. La porta de l’església parroquial fou tapiada per a impedir que els xiquets hi entraren a jugar.