En Albaida i Ontinyent, caps de partit judicial i localitats dretanes, la Guàrdia Civil, la Falange i els carlins estaven preparats per a la insurrecció. Tanmateix, la determinació anarquista a Ontinyent i la socialista a Albaida, on es visqueren moments de gran tensió, avortaren la rebel·lió. De manera immediata en tots els pobles prengueren el poder els comités, que adoptaren un caràcter revolucionari en les poblacions majors, amb predomini de la UGT. A Ontinyent, la CNT-FAI s’imposà al comité i desenvolupà una diligent revolució obrera, al nivell de Barcelona. En aquest context de predomini sindical, es produí la col·lectivització i el control obrer de la indústria, de la manufactura (Ontinyent, Bocairent, l’Olleria) i del comerç; juntament amb les incautacions de terres i d’habitatges, i la formació d’una columna miliciana. La fragmentació de poders, la conflictivitat social precedent i el caràcter minoritari de l’esquerra obrera expliquen que la violència política fora més important a Ontinyent i a Bocairent, encara que l’anticlericalisme recorregué tota la comarca. En total, 117 hòmens i dones foren assassinats per motivacions polítiques.

Com en la resta de la zona republicana, durant els primers mesos del 1937 l’Estat anà recuperant parcel·les de poder i reemplaçant els comités per consells municipals, no exemptes de tensions, com a Ontinyent. Lògicament, retrocediren les conquestes revolucionàries. El 1938 reaparegueren els problemes en la rereguarda, com l’irregular abastament, l’assentament de refugiats i de colònies infantils (de Bellús, de Cecs a Ontinyent…) i la instal·lació d’indústries de guerra (a Ontinyent); el que comportà la construcció de refugis i la por als bombardejos. Des de la primavera de dit any la comarca s’havia militaritzat, amb la instal·lació del CRIM núm. 11 a Albaida, el desplegament d’acantonaments pels pobles i la construcció de dos aeròdroms. I, com a exemple de la solidaritat internacional, s’instal·là un Hospital Militar Internacional a Ontinyent. Quan a altres aspectes, el passat dretà de la comarca i el CRIM propiciaren un destacable desenvolupament de la quinta columna antirepublicana.