La II Guerra Mundial (1939-1945), amb els seus genocidis i persecucions ètnic nacionalistes, resultà de la convergència de diversos factors: la claudicació de França i la Gran Bretanya davant l’imperialisme nazi-feixista (Hitler i Mussolini generaven simpaties en les forces conservadores, pel seu èxit en la destrucció de l’esquerra obrera), l’expansionisme feixista i l’aïllacionisme dels Estats Units.

Arran de la derrota feixista, sorgí un ordre nou, amb la “guerra freda” i la disputa de l’hegemonia mundial per dues superpotències: els Estats Units i la Unió Soviètica. Europa fou dividida en dos hemisferis antagònics i l’Europa Occidental caigué del costat de la democràcia capitalista. El Pla Marshall (1948-1951) dels Estats Units, concebut per a revitalitzar el comerç mundial i impedir l’expansió comunista, ajudà a la ràpida recuperació econòmica de la devastada Europa Occidental.

Les experiències dels anys trenta i de la guerra mundial, unides a la celeritat de la reconstrucció europea aconseguiren restaurar en les seues societats el prestigi perdut per la democràcia i les llibertats. Tret d’Espanya, Portugal i Grècia, la resta d’Europa Occidental s’articulà en règims democràtics de base principalment bipartidista: democràcia cristiana versus socialdemocràcia. Els imperis colonials anaren dissolent-se i s’implantaren sistemes de cooperació internacional, com la Comunitat Econòmica Europea. La socialdemocràcia aprofità l’expansió econòmica mundial per a aplicar polítiques keynesianes i dissenya estats del benestar (salut, educació, pensions…) amb majors oportunitats socials. Hom tenia la sensació de viure una “edat d’or”.

En la dècada dels seixanta s’escenificà a França la revolució cultural del Maig del 68: nova sexualitat, pacifisme, ecologia, feminisme, globalització cultural ajustada al model de vida nord-americà, irrupció de la joventut com a protagonista social (pop-rock) i de les dones, Concili Vaticà II, igualtat ètnica als EUA, etc. La prosperitat socioeconòmica que sostenia aquests avanços i novetats trontollaria amb la reconversió del capitalisme cap al 1975: la Crisi del Petroli.