La memòria democràtica de la República es completa amb la incorporació de les dones a la vida pública i ciutadana com a subjectes de ple dret. La Constitució del 1931 i altres lleis reconegueren la igualtat entre hòmens i dones: dret al sufragi i a l’accés a càrrecs polítics, coeducació escolar, segur de maternitat, etc. L’apertura democràtica i europeista, juntament amb la influència del cinema, difongueren un ideal femení modern i cosmopolita: la dona és esportista, condueix cotxes, vist una moda alliberadora, és independent, estudia… Aquesta revolució en la imatge de la dona, tanmateix, sols s’evidencià entre una minoria de la classe mitjana urbana, on anà ocupant camps fins aleshores desconeguts: avantguardes artístiques, cinema, etc. El patriarcat i la discriminació salarial, això no obstant, persistien; sobretot als pobles.

La faena domèstica era dura, i més encara amb l’elevada natalitat. Les dones recorrien els carrers carrejant aigua per a casa de les escasses fonts púbiques o portant fardells pesats de roba als llavadors. Des de xicotetes, així mateix, les dones treballaven als magatzems, en tallers d’espardenyeria, en el camp o en ocupacions domèstiques; sempre amb un sou que suposava la meitat del masculí. A més, un sector de la patronal no permetia que les obreres espardenyeres de Benigànim es queixaren, i no respectava el subsidi de maternitat: acomiadava a qui el reclamara.

Amb tot, s’anaren consolidant camps autònoms d’acció femenina: en l’espectre religiós, amb les associacions de seglars: Acció Catòlica, Filles de Maria. El sufragi femení implicà que els partits polítics es preocuparen per mobilitzar les dones per a la “recol·lecció” del vot. Per exemple, Acció Cívica de la Dona, per part de la Dreta Regional. La motivació era instrumental, però feia que les dones participaren en comicis com a interventores, en meses electorals i en el sindicalisme catòlic femení que hi hagué a Benigànim. També assistien als mítings i adquiriren gran protagonisme en accions indirectes de participació política, com succeí en l’assalt a l’ajuntament amb motiu de l’increment impositiu del 1936.