Des d’octubre del 1936, davant l’incessant progrés de l’exèrcit “nacional”, es confrontaren dos posicionaments polítics: l’avanç en el procés revolucionari (CNT i sectors de la UGT) i la paralització d’aquest per a reconstruir l’Estat (republicans, comunistes i part dels socialistes). La disparitat de criteris derivà en un sangonós combat a la plaça de Tetuà (València, octubre del 1936) i acabà en els Successos de maig del 1937, a Barcelona. En el camp, el Partit Comunista creà la Federació Provincial Camperola, defensora dels petits propietaris agrícoles i del cooperativisme davant improvisades incautacions i col·lectivitzacions; amb la qual cosa sorgiren nous conflictes. En la darreria del 1936 el govern decretà la dissolució dels comités, reemplaçats per consells municipals, i la militarització de les milícies.

A Benigànim, aquest procés fou turbulent. S’havia creat un sindicat anarquista, havia crescut la UGT (Vestit i Calcer) i els socialistes s’inclinaven per la causa revolucionària de Largo Caballero. La divisió interna dels defensors de la República afectà el Consell Municipal. Izquierda Republicana rebutjava la preponderància sindical (4 vocals d’UGT i 4 de CNT, 1 de socialista i 2 de republicans), per la qual cosa el Consell no es formalitzà fins al juliol del 1937, davall la presidència d’Adolf Gomar Lòpez (IR). Els mesos revolucionaris n’havien desfet la unitat. Els republicans, si fem cas d’un informe franquista, aconseguiren en agost del 1937 que una part del 2n Comité Revolucionari fora empresonat a la Presó Cel·lular de València i jutjat pel Tribunal Popular núm. 2. S’hi incloïa una petició de pena de mort i, encara que els reus foren alliberats el 24 de desembre, la desunió hi perdurà. Quan un socialista increpà l’alcalde dient “que los pollos que llevaban las mujeres para el frente se los comían los del Comité con paellas”, aquest estigué a punt de disparar-li.

La revolució social havia decaigut el 1937, després de la consolidació dels consells municipals i de la creixent implantació de la Federació Camperola i del Partit Comunista, ambdós presents a Benigànim. L’impacte de la guerra exigia unes altres urgències i necessitats.