El 18 de juliol del 1936 els falangistes de Benigànim estaven preparats i armats per a sumar-se a la rebel·lió antirepublicana. Tanmateix, la UGT ho impedí, en desplegar una revolució social que aspirava a una societat igualitària de petits propietaris: en menor grau, el col·lectivisme. El poder local es fragmentà, com en gran part de la zona republicana. Continuà la Comissió Gestora d’Izquierda Republicana (centre-esquerre), amb l’alcalde Baptista Cuquerella Sanchis. D’altra banda, el Comité Revolucionari de la UGT el presidí Josep-Maria Benavent Cuquerella. Un segon comité, format el 6 d’agost, incorporà un vocal del Partit Comunista.

Els dos comités detingueren un poder local real i efectiu, gràcies als seus milicians armats, ja que el destacament de la Guàrdia Civil havia estat cridat a València. En aquest període, ambdós comités i els sindicats confiscaren terres, talles, fàbriques i cases als propietaris dretans, als quals obligaren a lliurar diners per a costejar salaris de milicians i polítiques socials: jornals. La Comissió Gestora requisà la casa-palau del marqués de Vellisca per a instal·lar-hi les oficines municipals i depurà quatre treballadors municipals per considerar-los antirepublicans. Amb els mitjans de producció confiscats s’assajaren nous models de gestió: les fàbriques de Joan Pla Mompó i Vicent Cuquerella Llops integraren una gran Cooperativa Vitivinícola. Les plantes espardenyeres formaren una altra cooperativa de 600 treballadors. La CNT, ajustant-se a noves normatives legals, que intentaven ensolcar el desordre revolucionari, legalitzà el control obrer del taller de folrar garrafes de Josep Català Gomar. Una imatge d’aquesta revolució és la crema simbòlica enmig del carrer d’un birret i un tricorni.

Entre 1937 i 1938, d’acord amb la legislació del Partit Comunista destinada a organitzar les requises obreres, es legalitzaren (encara que no sempre s’aprovaven) les propostes locals d’expropiació de terres a persones declarades “desafectes a la República” (entre 41-46 propietaris), que passaren a gestionar els comités agrícoles de finques incautades. Una part prengué forma de col·lectivitat anarquista, el 1938.