02

La democràcia
a Benigànim

TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA

02

La democràcia
a Benigànim

TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA

Amb la UCD en el govern, la crisi econòmica mundial colpejava l’economia i l’ocupació, alhora que creixia la violència terrorista. Se signaren els Pactes de la Moncloa per a aconseguir la pau social, però s’acordaren també altres aspectes: l’amnistia per als presos polítics i l’“oblit” dels crims del franquisme, l’ampliació de les llibertats, la despenalització de l’adulteri i del “amancebamiento”, etc. El Parlament preparà una Constitució que establia la monarquia parlamentària, la democràcia i una reorganització autonòmica del territori. Es ratificà en el referèndum del 6 de desembre del 1978, amb quasi un 88% favorable. A Benigànim hi hagué un 86,42% a favor.

La politització de la societat també arribà a Benigànim. El 1978 es presentaren a Benigànim el sindicat Comissions Obreres, que constituí una Unió Local, i la formació política PSOE-PSPV. El socialisme s’havia redissenyat: el PSOE incorporava el PSP de Tierno Galván i el socialisme valencianista del PSPV. Les noves eleccions generals, ara ja sota el marc democràtic de la Constitució, donaren la victòria de nou a la UCD, encara que sense majoria absoluta, i inauguraren el bipartidisme imperfecte en la política espanyola, conformat per la UCD i el PSOE.

Benigànim continuava perfilant-se com una societat de centredreta: la UCD obtingué el 54,53% dels vots, seguida pel PSOE, amb el 27,23% i el PCE, amb el 6,97%. Tanmateix, creixia el franquisme continuista (5,06%) de Coalición Unión Nacional de Blas Piñar. D’altra banda, la dispersa esquerra del comunisme aconseguia un 1,47%, el nacionalisme valencià un 0,50% i el regionalisme un 0,43%.

Les eleccions municipals del 1979 acabaren de dissenyar un marc democràtic per a les institucions públiques amb la victòria del PSOE a l’Espanya urbana. A Benigànim sols es presentaren dues candidatures, corresponents a la UCD i al PCE. Els votants donaren la seua confiança a la UCD, amb un 79,23% dels sufragis i 9 regidors, enfront del 20,77% del comunisme i 2 regidors. D’aquesta manera, Paco Salvador Oliver esdevingué el primer alcalde de la recuperada democràcia.