El feble terratrèmol d’abril del 1951 i la nevada de gener del 1952 obriren pas a una nova dècada. El 1952 se suprimiren les cartilles de racionament, gràcies al reconeixement de Franco pels Estats Units, que trencà definitivament el bloqueig internacional i permeté una tènue recuperació, amb un retorn progressiu als índexs del 1936. La milloria, unida a la derrota de la guerrilla antifranquista, permeté la consolidació de la dictadura. El falangisme, en declivi, fou reemplaçat pel projecte recristianitzador de l’Església. La seua presència social constant permet descriure aquesta dècada com nacionalcatòlica. També s’amplià la base social franquista amb els que s’havien beneficiat de l’estraperlo i els que valoraven l’estabilitat i l’ordre. Detingueren la vara d’alcaldia aquests anys Vicent Esparza García i Vicent Boluda Polop.

La disponibilitat d’una massa obrera, un lent desenvolupament interior i l’impuls europeu estimularen la petita empresa rural: Indústries Vicedo, Ceràmiques Moscardó i Viresa, convertida en principal moto econòmic. El 1960, 397 treballadors s’ocupaven en fàbriques. Pel que fa al camp, Benigànim s’afegí a la reconversió de les vinyes, de vins i alcohols a raïm de plaça (rozaki o rosetti), operació generalitzada al centre i est de la comarca, amb ús intensiu de mà d’obra. El 1957, els 6 exportadors locals enviaven tres vagons diaris a Alemanya. En contrast, l’espardenyeria estava en retrocés. Així i tot, la població passà de 3.560 habitants el 1950 a 3.994 el 1960, gràcies en part a l’acolliment d’immigrants d’Albacete i Múrcia.

Persistia l’absència de llibertats en el plànol polític i les condicions de treball s’allunyaven dels estàndards europeus. Curtejava la inversió pública amb destí social, hi havia retard en la mecanització del camp i una desigualtat de rendes que afavoria l’emigració. En certa ocasió, Antònia Martínez Segura “la Milionària” visità Benigànim i oferí diners per caritat i 156 racions per a pobres. La dècada acabà amb una quasi fallida en l’Estat i amb l’impacte d’una epidèmia de grip asiàtica al municipi, el 1957, que obligà a tancar temporalment les escoles.