La desintegració de l’aparell coercitiu de l’Estat (jurídic, policial) en juliol del 1936 donà lloc a l’esclat de violència en la rereguarda republicana. Hi confluïren diversos factors: els conflictes sociolaborals i polítics precedents, augmentats als pobles per querelles personals o familiars; l’anhel de destruir el “vell ordre”; la funció d’assegurar el poder d’una organització política o sindical dins del camp republicà; el control de la rereguarda, juntament amb l’eliminació dels enemics que hi convivien. Era un reflex de les “guerres totals” de l’Europa del primer terç del segle XX, que assimilaren rereguarda i front de combat. Aquella violència sembrà el dolor en moltes famílies i forma part de la memòria col·lectiva de la contesa.

Almenys sis veïns de Benigànim foren empresonats. La revolució acabà amb la vida de deu persones. Es plasmà en l’intent d’anihilar l’“enemic” polític (9 pertanyien a la Dreta Regional) y social (propietaris, comerç); de venjar afronts (el secretari municipal) i suprimir influències de famílies senceres: assassinat de pares i fills. Com en altres pobles, hi hagué afluència de milicians de ciutats pròximes (Alzira, Gandia), que estenien la idea de revolució radical a zones rurals i que pressionaven els comités local, aprofitant la col·laboració de correligionaris del lloc, generalment jóvens. El mateix comportament coercitiu l’exercien milicians rurals exaltats en pobles propers al seu. D’altra banda, el veïnat en general procurava protegit les vides de possibles víctimes, encara que no fora possible.

Les morts es verificaren a Benigànim al setembre. El dia 1, una patrulla miliciana de Gandia s’emportà dues persones a Xeresa i els hi van matar. El dia 9 periren la resta de víctimes, després d’uns tumultuosa manifestació i de la incursió d’una colla de milicians d’Alzira que cercaven un comerciant de la família Almiñana-Serra. Els assassinats es produïren a la vesprada, a Corbera, vora la carretera de Xàtiva-Manuel. Aquests crims tenien un clar biaix de gènere, influït per valors tradicionals: entre els assassinats, sols hi havia una dona; la resta, hòmens. Després d’aquells fets, la violència amb resultat mortal es detingué durant la resta de la guerra. Encara que també s’hi donaren altres expressions de violència, com ara l’obligació de netejar destruccions anticlericals o insults del tipus beatos o monàrquics.