03
03
03
La repressió franquista fou despietada al País Valencià, acabat de conquerir. Llocs emblemàtics que serven la memòria d’aquesta violència són els camps de concentració de Los Almendros i Albatera, i el Reformatori d’Adults, a Alacant, i els presidis de Sant Miquel dels Reis i Santa Clara, en València, entre d’altres. Entre el 1938 i el 1948 foren assassinats almenys 4.532 republicans, dels quals 2.239 moriren al “Paredón de España” del cementeri de Paterna. A banda, s’aplicaren fortes mesures repressives, amb depuracions, treball esclau, etc. El País Valencià era considerat una “terra de missió”, pel seu passat republicà i esquerrà, i fou sotmés pel règim a intensa propaganda, en cooperació amb l’Església Catòlica. D’altra banda, l’Agrupació Guerrillera de Llevant, de filiació comunista, desenvolupà la seua activitat en àmbit urbà i, sobretot, rural: els maquis.
L’autarquia destrossà l’economia valenciana, que era dinàmica i exportadora, a més de deficitària en gra i oli. Allò tingué un fort impacte social, especialment en les ciutats. Tanmateix, les restriccions importadores rellançaren la indústria tèxtil.
Ideològicament, el nacionalcatolicisme imperà en els anys 50. L’arquebisbe Marcelino Olaechea ajudà a difondre un regionalisme valencià de tint catòlic, alhora que es declaraven les primeres les primeres grans vagues a Alcoi o als Alts Forns de Sagunt, i per la riuada del 1957, denunciant la carència d’infraestructures.
En els anys 60 l’auge del turisme i de les exportacions rellançà l’economia i conduí a grans canvis: augment de la població valenciana, un 36% entre el 1960 i el 1970, i onada migratòria cap a les zones industrials i costaneres. L’economia valenciana afegí a l’agricultura comercial la industrialització (calcer, tèxtil, taulell, siderúrgia) i es terciaritzà. Amb tot, les mancances eren enormes en educació, sanitat i habitatge. L’oposició antifranquista es diversificà: fou obrera (naix Comissions Obreres el 1966; apareixen sindicats catòlics); estudiantil i valencianista (editorials, cultura, Partit Socialista Valencià), i política: principalment, el Partit Comunista.