03

“Para ofrendar
nuevas glorias…”

DICTADURAFRANQUISTA

03

“Para ofrendar
nuevas glorias…”

DICTADURAFRANQUISTA

La repressió franquista fou despietada al País Valencià, acabat de conquerir. Llocs emblemàtics que serven la memòria d’aquesta violència són els camps de concentració de Los Almendros i Albatera, i el Reformatori d’Adults, a Alacant, i els presidis de Sant Miquel dels Reis i Santa Clara, en València, entre d’altres. Entre el 1938 i el 1948 foren assassinats almenys 4.532 republicans, dels quals 2.239 moriren al “Paredón de España” del cementeri de Paterna. A banda, s’aplicaren fortes mesures repressives, amb depuracions, treball esclau, etc. El País Valencià era considerat una “terra de missió”, pel seu passat republicà i esquerrà, i fou sotmés pel règim a intensa propaganda, en cooperació amb l’Església Catòlica. D’altra banda, l’Agrupació Guerrillera de Llevant, de filiació comunista, desenvolupà la seua activitat en àmbit urbà i, sobretot, rural: els maquis.

L’autarquia destrossà l’economia valenciana, que era dinàmica i exportadora, a més de deficitària en gra i oli. Allò tingué un fort impacte social, especialment en les ciutats. Tanmateix, les restriccions importadores rellançaren la indústria tèxtil.

Ideològicament, el nacionalcatolicisme imperà en els anys 50. L’arquebisbe Marcelino Olaechea ajudà a difondre un regionalisme valencià de tint catòlic, alhora que es declaraven les primeres les primeres grans vagues a Alcoi o als Alts Forns de Sagunt, i per la riuada del 1957, denunciant la carència d’infraestructures.

En els anys 60 l’auge del turisme i de les exportacions rellançà l’economia i conduí a grans canvis: augment de la població valenciana, un 36% entre el 1960 i el 1970, i onada migratòria cap a les zones industrials i costaneres. L’economia valenciana afegí a l’agricultura comercial la industrialització (calcer, tèxtil, taulell, siderúrgia) i es terciaritzà. Amb tot, les mancances eren enormes en educació, sanitat i habitatge. L’oposició antifranquista es diversificà: fou obrera (naix Comissions Obreres el 1966; apareixen sindicats catòlics); estudiantil i valencianista (editorials, cultura, Partit Socialista Valencià), i política: principalment, el Partit Comunista.