La societat valenciana basculava entre dues ciutats molt dinàmiques, València i Alacant, amb una xarxa de ciutats mitjanes amb influx econòmic directe, administratiu i polític sobre el respectiu entorn rural: Elx, Alcoi, Gandia, Castelló, etc. L’agricultura era el principal sector productiu i s’orientava fonamentalment a l’exportació de cítrics, hortalisses, arròs, vi, etc., especialment en les comarques litorals de regadiu. Així mateix, existien focus industrials, Alcoi i Sagunt entre d’altres, de manufactures familiars, i hi havia gran activitat comercial als ports. Sociològicament, predominaven els petits propietaris (51% de la superfície conreada), sobretot al regadiu. D’altra banda, l’arrendament estava molt estés. Els bracers i els qui depenien de qualsevol treball assalariat patien dures condicions de treball i de vida. També progressava el latifundi, sobretot a València (21,84%).

Políticament parlant, València era un bastió del republicanisme; Alacant, de to més esquerrà, amb presència significativa de la UGT al camp i de l’anarquisme de la Confederación Nacional del Trabajo (CNT) en fàbriques i urbs com Alcoi, i amb una vida cultural vigorosa. Les dretes antirepublicanes es reorganitzaren en un partit modern de masses, la Dreta Regional Valenciana: confluència de carlins i socialcatòlics per a defensar la propietat, el catolicisme, el regionalisme i un vague reformisme social.

Durant el primer bienni republicà, es frustrà la consecució de l’Estatut d’Autonomia. Es visqueren insurreccions llibertàries puntuals i el creixement ugetista afavorí el gran seguiment de la vaga general camperola de juny del 1934.

Les eleccions de febrer del 1936 trasbalsaren el panorama polític. El Front Popular vencé en les tres províncies, encara que amb un marge relativament estret a València: 44,1%, sobre el 41,4% de la DRV. L’històric republicanisme valencià s’afonà davant l’ascens d’Izquierda Republicana de Manuel Azaña que replegà la classe mitjana progressista. Des de febrer, hom assistí a una conflictivitat heterogènia, similar a la resta d’Espanya: anticlericalisme, qüestions laborals, etc.