Des de la nit del 16 de febrer del 1936, hi hagué qui conspirava per posar fi a la democràcia i destruir l’esquerra mitjançant una dictadura militar. El colp d’estat del 17-18 de juliol del 1936 fracassà en part per la desunió de l’Exèrcit i de les forces de seguretat, i per la mobilització defensiva obrera. En la zona republicana esclatà la revolució social, amb comitès i col·lectivitzacions, sota un govern sense poder efectiu. Des dels primers dies, en ambdues rereguardes s’exercí la violència contra els “enemics” interns: extermini de republicans i esquerrans per l’Estat rebel·lat; d’antirepublicans i clergues en l’altra banda, però sense control estatal republicà.

La guerra començà de manera efectiva en octubre del 1936 amb l’arribada massiva de forces militars de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista, aliades de Franco. Abandonada la República per les democràcies, i això fou una de les causes de la derrota, tan sols pogué comptar amb els voluntaris de les Brigades Internacionals i amb l’armament comprat a la Unió Soviètica. La contesa trobà un ressò internacional i dividí l’opinió pública dels països democràtics. La conquesta de Madrid semblava molt pròxima i el govern republicà es traslladà a València en novembre del 1936 i des d’allà començà a recuperar les parcel·les de poder perdudes i a controlar el país, per la qual cosa pràcticament cessà la violència en la primavera del 1937. L’ajuda soviètica enfortí el Partit Comunista, contrari a la revolució, i provocà greus tensions, que esclataren amb els Successos de Maig del 1937, a Barcelona. Després, el socialista Negrín i els seus governs defengueren el lema “¡Resistir es vèncer!” amb l’esperança d’enllaçar amb una guerra a Europa. En la zona rebel·lada s’unificaren tots els partits en Falange Española Tradicionalista y de la JONS i l’Església legitimà el nou règim en denominar “Croada” a la guerra. La violència política prosseguí, per mitjà de consells de guerra, a les zones conquerides.

La batalla del Riu Ebre i el context internacional del 1938 sentenciaren la República, amb una població com més anava més desmoralitzada per les carències materials i pels continus bombardejos. La guerra acabà oficialment l’1 d’abril del 1939.